Violències nocturnes
La Columna - (lunes, 18 de febrero de 2019)
Com a dona m'he sentit intimidada quan he eixit de festa a la nit. He notat mirades obscenes, persecucions perquè algun home volia parlar amb mi. M'he sentit perseguida pel carrer i m'he enviat missatges amb les meues amigues en arribar a casa per a comprovar que totes havíem arribat sanes i estàlvies. Fins i tot en alguna ocasió he sigut víctima d'un tocament no consentit amb la justificació de l'aglomeració de gent i el poc espai.
El meu no és un cas aïllat, fins a un 97% de les dones han patit algun tipus de violència sexual en contextos d'oci nocturn a Espanya, segons un estudi publicat recentment desde l’Observatori Noctambulo son s’intenten detectar les violències en espais d’oci nocturn. Estes violències que totes hem patit estan absolutament normalitzades i cal visibilitzar-les per a que parem a reflexionar sobre la societat que volem en un futur. Entre eixes violències hi ha tocaments no consentits, però també violacions, i en el pitjor dels casos, acabem parlant d’assassinats. Estos fets estan estretament relacionats amb l’educació que reben a casa, a la família, a les escoles i a nivell comunitari. És un fet comú conjunt i responsabilitat de tots.
Ara que fa poc va passar Sant Valentí. No, els cels no poden ser part de la normalitat d’un relació de parella, no per més cels, més amor hi ha. No, un control desmesurat per part de la parell no és normal. Som persones i totes tenim la llibertat de tindre els nostres espais, hobbies, amics, etc. sense haver de donar explicacions. L’amor d’esta índole és un amor depenent gens saludable. Ningú és responsable dels sentiments ni les accions de l’altre. Cadascú som responsable de les nostres pròpies emocions, pensaments i actes i tot el que s’allunye d’això no és amor pur saludable. Tampoc es deuen cancel·lar les prioritats d’un mateix per satisfer a l’altre en tot moment ni una parella deu boicotejar els teus èxits com a persona o a nivell professional. Si som capaços d’entendre tot açò, potser siguem capaços d’anar reduint eixos percentatges de violències sexuals perquè les dones som molt més que un cos i un desig sexual. Els canvis, com sempre, comencen per un mateix. Ànim!