Volem a Antonio a Alcoi

ENRIQUE MOLTÓ

Enrique Moltó, climatòleg, és professor de Geografia a la Universitat d'Alacant

Vaig conéixer a Antonio quan tenia 5 anys, en primer d'EGB i, des d’aquell moment, vam ser amics. Malgrat tindre un problema físic a la mà sempre va ser un tio tirat cap avant. Vam estar tota l'EGB i quasi tot l'Institut en la mateixa classe i moltes vegades féiem treballs i deures junts. Les seues notes sempre van ser excel·lents i, més enllà de l'acadèmic, sempre va estar envoltat d'un toc de genialitat. Quan va arribar l'hora, gràcies a les nostres beques, vam anar a la Universitat i compartiem pis amb el nostre amic de tota la vida, Fuentes, i amb un altre amic de l'Institut, Carlos. La nostra vida en aquell pis era francament bona, hi havia temps per a tot, fins i tot per a estudiar.

Un maleït dia la malaltia mental, probablement latent durant anys, va explotar en un brot, i Antonio va haver de ser ingressat i medicat. Va haver-hi més brots, però Antonio va aconseguir acabar Dret i es va posar a preparar oposicions. Un altre maleït dia, tot el que pot empitjorar empitjora, i Antonio va tindre una reacció fatídica a la medicació contra la seua malaltia i va entrar en coma. Encara que va aconseguir eixir, no va poder tornar a caminar, i este problema es va unir al que ja tenia. L'estat de Benestar li va aconseguir una plaça en un sanatori privat de Barx, prop de Gandia, i allí està internat.

Beltrán, un amic de la Universitat, Fuentes i jo, muntem un parell d'expedicions a l'any per a veure-lo, portar-li llibres i menjar, i parlar amb ell. Primer no sap un de què parlar perquè pensa que qualsevol cosa que explique es pot veure ridícula al costat del que li passa a ell però, al final, quasi totes les vegades, acabem rient amb les seues ocurrències i recordant temps passats. En menys d'un any ha perdut als seus dos pares a Alcoi i no ha pogut vindre al seu enterrament. Antonio, com supose, molts altres malalts mentals d'Alcoi i les localitats pròximes han demanat el seu trasllat al Centre de Malalts Mentals del Barranquet de Soler, algo que facilitaria molt les coses, però pels uns i els altres, m'és igual, aquest centre continua tancat, malgrat estar acabat fa anys, després de reiterades promeses d'obertura.

És imprescindible que Antonio i altres malalts puguen vindre d'una vegada a un centre més pròxim al de la seua localitat, per a facilitar-los la vida a ells i als seus familiars, per favor, Ja està bé!