La primer bodega de Mariola

Les excavacions al Cabeçó de Mariola, a Alfafara, estan fent palès la importància de l’antic poblat íber, el segon més important de la comarca després del de La Serreta. Els treballs, desenvolupats pel Museu Arqueològic d’Alcoi, la Universitat d’Alacant i alumnes de la Universitat d’Arizona, ofereixen troballes que posen de manifest la gran relació comercial que va tenir la zona i confirmen que fou assolida per les legions romanes.

Tal i com explica el professor Ignasi Grau, director de les excavacions,“una de les principals troballes ha estat uns tipus d’àmfores de les quals fins al moment no teníem constància al nostre entorn comarcal. Es tracta d’àmfores de vi que tenen segells dels productors romans procedent de la zona de l’Adriàtic i del Tirré. La major particularitat és que, per l’altra banda, l’àmfora també ha estat marcada pel comerciant o propietari local iber. Aquest tipus de testimonis no es coneixien a aquestes comarques i evidencien relacions entre les poblacions locals i l'àmbit roma molt més intenses que les fins ara suposades”.

La descoberta enceta noves vies de coneixement d’aquest poblat iber, ja que permet constatar la important activitat comercial que acollia. De fet, una altra de les troballes interessants durant la campanya d’enguany ha estat la presència d’un ampli recinte en què hi havia diverses àmfores de gran mida, a mode de magatzem de diferents mercaderies.

La segona campanya d’excavacions ha permès constatar que el poblat va ser destruït, probablement en els conflictes bèl·lics entre faccions romanes que es constaten en diferents territoris al segle I abans de Crist i que marcaria l’inici de la romanització del nostre territori: “Hi ha evidències d’incendi, causat amb probabilitat per un atac de les legions romanes. A més, aquest recinte que s’usava com a magatzem va ser destruït amb les mercaderies al seu interior, ja que hem trobat les àmfores al lloc, i si s’haguera despoblat l’indret sense cap atac ni episodi bèl·lic, no s’haurien abandonat les mercaderies. Les investigacions apunten a que el poblat seria de mida considerable, tal vegada el segon més gran del nostre entorn després de la Serreta, i que l’atac que va patir va marcar l’inici de la dominació romana amb una nova forma d'organitzar el territori”, subratlla Grau.

Una altra peça important per les possibilitats de datar la destrucció del poblat és la troballa d’una moneda. Segons Grau, “és de les poques monedes que s'han trobat durant les excavacions del Museu d'Alcoi i, més que pel seu valor intrínsec, aporta un important valor documental: és com trobar un rellotge que es va parar en acabar el poblat”.

Tant el director del Museu Arqueològic, Josep Maria Segura, com el professor de la UA destaquen que la campanya ha estat ben fèrtil i ha produït importants resultats. A les excavacions s’han incorporat enguany, durant la primera fase dels treballs, dos investigadors de la Universitat nord-americana d’Arizona, que precisament han estat els responsables de realitzar una prospecció geofísica per la superfície del jaciment, amb l’objectiu de detectar murs soterrats i les evidències d’antigues fogueres o incendis, informació que ha servit per conèixer l’extensió de les restes de l’antic poblat i corroborar que la seua destrucció va ser devastadora.

Els treballs a aquest jaciment es perllongaran almenys un any més, segons el pla de treball establert en un principi, però sense descartar que en el futur puguen continuar realitzant-se excavacions a una zona que pot oferir importants coneixements sobre el període de transició entre el predomini de la cultura ibera i l’inici de l’establiment de la dominació romana.

El regidor de Cultura Paco Agulló va voler felicitar tant als responsables de l’excavació com als membres de l’equip que ha participat en les tasques: “El treball intens i acurat que des del Museu es fa per ampliar els coneixements sobre la nostra història continua donant fruits ben interessants, i per això celebrem que gràcies al treball de l’equip del Museu junt amb altres entitats i col·laboradors com la Universitat d’Alacant i Ignasi Grau, Alcoi continue sent referent en quant a la feina d’arqueologia i recuperació i investigació del nostre passat. En nom de l’Ajuntament volem agrair aquest interés i aquesta feina tan ben feta que amplia la documentació sobre el nostre passat i, per tant, eixampla i projecta encara més la nostra cultura i el nostre patrimoni”.

Per la seua banda, l’alcalde Toni Francés, a més de felicitar els responsables de la campanya d’excavacions, subratlla l’aposta del Govern municipal en el recolzament d’aquestes investigacions sobre el passat de les nostres comarques: “Alcoi ha estat des de fa molts anys un referent en quant a la investigació i la preservació del patrimoni arqueològic, gràcies a una important tradició de recerca i recuperació de vestigis i jaciments, i al treball tècnic impecable que fa el Museu Arqueològic Municipal Camil Visedo des de la seua creació. I gràcies al treball del Museu en col·laboració amb altres entitats, en especial amb la Universitat d’Alacant, continuem fent passos molt importants per conèixer la nostra història i documentar el poblament de les nostres comarques al llarg del temps. Per a aquest Govern, és un compromís seguir procurant els mitjans i recursos necessaris per a continuar amb la tasca arqueològica al nostre entorn, i així seguir ampliant el coneixement i el patrimoni de totes i tots. Hem de felicitar al Museu, al seu equip i a la gent que col·labora, a la Universitat i a tots els voluntaris que any rere any continuen investigant el nostre passat arqueològic, agrair el seu esforç i dedicació, i garantir-los que l’Ajuntament continuarà recolzant aquesta posada en valor del patrimoni històric i arqueològic”.